A mig mandat, fem repàs

Avui fa dos anys justos es varen celebrar les eleccions municipals que em varen escollir regidor de l’Ajuntament de Cardedeu. Ha estat un període d’aprenentatge intens, que es va veure accelerat fa un any i mig quan vaig assumir les responsabilitats de Salut, Mobilitat, Cultura i Llengua catalana, amb l’entrada al govern de la vila.

Acceptar aquests càrrecs és també un compromís per fer front a tots els reptes que aquestes àrees tenen pendents. El primer de tots fou el de donar resposta a la situació en la qual es trobava el Centre d’Atenció Primària de Cardedeu. El CAP vivia una anomalia que calia solucionar amb la major brevetat possible: només comptava amb 4 metges en actiu, dels 12 que tenia previstos.

Aquesta manca de personal comportava un servei molt insuficient a les necessitats dels veïns i veïnes de Cardedeu, però gràcies a l’actuació conjunta de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública de Cardedeu, del mateix Departament de Salut de la Generalitat i en la mesura del possible també de l’Ajuntament, avui comptem amb tots els metges previstos: 12. 

El paper jugat en aquesta crisi ha estat una molt bona lliçó: molt sovint la feina de l’Ajuntament no consisteix en fer les coses, sinó en fer possible que les coses passin. La regidoria de Cultura n’és un gran exemple. La riquíssima vida cultural de Cardedeu no podria existir sense la participació activa i constant d’un potent teixit associatiu i professional, vinculat a la cultura i del tot entregat a la seva passió. Altre cop, el paper de l’Ajuntament comença en la posada en disposició d’infraestructures com el TAC o la Fàbrica de Cultura Tèxtil Rase, l’Ermita de Sant Hilari o el carrer, que important el carrer! I continua amb el suport econòmic, però sempre essent ben conscients que el capital més important de tots, el capital humà, és i serà sempre (i així ha de ser), el que neix que la societat a la que servim.

Mai una administració pública podrà fer el paper del poble, i per això, ni l’Ajuntament pot pretendre fer de poble, ni tampoc el poble ha d’aspirar a que l’Ajuntament ho faci tot. Ben al contrari, entre tots i totes hem de treballar per un Cardedeu obert, plural, actiu i participatiu, que reconegui les persones com el seu centre i que no treballi des de la queixa sinó des de la creativitat, per fer que entre tots en fem cada dia un lloc millor on viure.

No esperem que les coses passin, fem que succeeixin.