Pompeu Fabra i l’esport

Aquesta setmana he estat reelegit com a membre del Consell Directiu de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC). Un honor que comparteixo amb la resta de companys i companyes presidents de federacions elegits, sota el lideratge del president Gerard Esteva.

La UFEC és una eina potentíssima al servei de les federacions i, en definitiva, de tot l’esport català (més de 700.000 esportistes federats a Catalunya). Però avui no vull parlar només d’això, ni de la confiança que m’han tornat a brindar, sinó compartir una curiositat que vull destacar i que crec que val la pena de recordar.

Sabíeu que el fundador i primer president de la UFEC va ser ni més ni menys que en Pompeu Fabra? Sí, el pare de la normativa moderna del català. Va ser l’any 1933, i potser sorprèn que algú tan vinculat a la llengua també s’impliqués de manera tan directa en l’esport. Però si hi pensem bé, té tot el sentit del món.

Fabra sabia que la llengua era un pilar fonamental de la nostra identitat. Però també entenia que l’esport podia ser un altre gran vehicle per transmetre els valors de la cultura catalana. Valors com la integritat, la solidaritat, la disciplina, el respecte i la passió. Tant se val si tens 12 o 72 anys: quan fas esport, d’alguna manera, t’estàs construint a tu mateix i estàs contribuint a construir país.

Massa sovint es redueix l’esport a una qüestió d’oci —o pitjor, a un negoci— i se’n menysté tota la seva vessant formativa. Però els qui hi estem implicats sabem que l’esport és molt més que això: és escola de vida. Ens ensenya a caure i tornar-nos a aixecar, a cuidar el cos i la ment, a conviure amb la diferència i a fer pinya.

I sí, Fabra ho va veure clar fa més de 90 anys. Que la llengua i l’esport poden anar de la mà per fer-nos millors persones i millor poble. I no entendre-ho avui seria un luxe que no ens podem permetre.